Panathinaikòs i Regal FC Barcelona van oferir ahir a la nit un altre espectacle en el seu tercer assalt de 'play-off', que va ser per a l'equip grec (76-74) gràcies al seu millor encert en la línia de llançaments lliures, i és que va donar la sensació que l'equip blaugrana podria haver-se emportat el triomf si hagués estat més fi en la línia de personal.
Amb només un 61% d'encert (11 de 18), el Barça va trobar a faltar aquests punts que haguessin estat el complement perfecte als triples, que a la segona part van arribar amb assiduïtat i van mantenir els de Pascual en el partit, arribant-se a posar per davant (61-63) a l'últim període. Però l'infern de l'OAKA va jugar un paper important i dijous, ja sense opció a derrota, el Barça es jugarà poder guanyar-se el bitllet per al Sant Jordi en un hipotètic cinquè partit al Palau Blaugrana.
Al començament, el Barça va saber refer-se a la forta arrencada del Panathinaikòs, emparat en una defensa i contactes al límit, gràcies a deixar de banda la pressió i anar buscant el seu bàsquet. Les defenses variables de Pascual van funcionar i, malgrat errors en atac que podrien haver canviat el rumb del partit, un triple final de Lakovic va servir per maquillar el primer quart (16-13).
Navarro va estar anul·lat, un altre cop, i no va anotar fins que quedaven dos minuts i mig per al descans. Tot i això, Diamantidis tampoc va tenir la seva millor nit i es va quedar lluny de les dues estratosfèriques actuacions al Palau Blaugrana. Així, el Barça va trobar en els triples el remei als mals tirs lliures --que van marcar els transcurs del partit--.
El Barça, de menys a més en defensa, va saber gestionar els nervis i el temperament d'un avui veteraníssim Ricky Rubio va guiar els blaugrana al tram final. Abans, en el tercer quart, els triples del base del Masnou van ser bàsics perquè els de Xavi Pascual no sucunbissin a l'infern verd d'un OAKA amb més ànimes de les permeses. I és que fins ara, el Barça va estar fluix en atac, sense molta determinació.
El segon quart va començar amb la mateixa intensitat defensiva per part del Barça. Sense Diamantidis ni Batiste en pista, el PAO va quedar bloquejat en atac, la direcció de joc en mans de Calathes no va ser la mateixa i el Barça, un altre cop massa permissiu en atac, va aconseguir de tota manera posar-se per davant per primera vegada en dues accions consecutives de Morris, deixant enrere una màxima diferència de 7 punts per als grecs.
Tot i això, una reacció grega amb un parcial de 7-0 va tornar aquest tercer assalt al seu començament, i Pascual va optar per una defensa individual. El Barça, a la mínima, va intentar córrer en atac sobretot amb Ricky, Navarro i Grimau en pista i se'n va anar al descans amb un resultat bastant bo malgrat anar per sota (33-29).
Va arribar aleshores el tercer quart, de triples. Al Barça, amb Navarro molt ben defensat tal com si tingués una corretja a les mans de Calathes i Diamantidis, va ser Ricky Rubio qui de manera sorprenent va agafar les regnes de l'atac blaugrana i va arribar a anotar tres tirs des de 6,75 metres, dos de consecutius, que van ficar el Barça en el partit. Però els grecs tampoc es van quedar enrere i Nicholas va posar els seus una altra vegada 6 amunt amb quatre minuts de joc.
Amb aquest escenari, el Barça va pagar cara la seva ineficàcia des de la línia de tirs lliures. I és que Panathinaikòs no va fer un bon partit, i va donar la sensació que si els blaugrana, vigents campions, haguessin estat més fins en atac el partit hagués estat totalment diferent. Si no, no s'expliquen les curtes diferències al marcador i que el Barça estigués sempre a prop.
El Barça va esgotar la seva sort des de lluny sense oblidar que la clau de l'èxit a l'OAKA passava per mantenir el cap fred i una fèrria defensa. L'últim i decisiu quart va començar com el primer, amb encert des de lluny per al Barça i un gran buf d'aire fresc, amb dos triples de Morris i un altre de Lakovic, aquesta nit més inspirat.
Igualada la contesa, el partit es va calmar, van baixar el ritme els dos equips i es va entrar en una fase més estratègica, en què el Barça va perdre la inspiració de sobte i aquesta es va passar al bàndol local amb un parcial de 9-2 just després de posar-se el Barça per davant (61-63).
Un parcial de 0-4 de Navarro, protagonisme de Batiste en les dues cistelles, una cistella fallada de Vázquez, passos de Sato... Tot va portar a una última jugada per al Barça amb 72-69 amb 16,7 segons de joc, i un intercanvi de tirs lliures en els quals es van imposar els verds, que es queden amb una important victòria.
