Fa escassament quatre dies, la versió digital del Diario Sur andalús es feia ressò del darrer episodi en l\'obtenció del passaport comunitari per part d\'un jugador nord-americà. És el cas de Gerald Fitch, escorta de l\'Unicaja de Màlaga nascut a Columbus (Georgia, EUA), que porta tramitant la nacionalitat búlgara des de fa uns mesos. Sembla ser que finalment assolirà tal condició i, per tant, alliberarà una de les dues places d\'extracomunitari que, com a màxim, els hi és permès tenir als clubs ACB a les seves plantilles. D\'aquesta manera, el club malagueny podrà fer pujar del filial a Mark Payne, natural de Califòrnia o, fins i tot, fitxar un altre jugador americà. Convindria saber quants avantpassats familiars té Fitch a Bulgària, si visita sovint ciutats com Sofia, Lovech o Barna o si s\'ha impregnat vastament de la cultura del país de l\'est. Tot convida a pensar que no.
Aquesta situació conflictiva esquitxa també al basquetbol català. De fet, veient el benefici que reporta la trampa, pocs clubs se\'n mantenen al marge amb honestedat. El FIATC Joventut, per exemple, contractà l\'any passat a un preu per sota de mercat a Quinton Hosley, nascut a Nova York però amb passaport macedoni. Així, la Penya feu espai al també novaiorquès Russell Robinson i al canadenc Carl English. Per la seva banda, el FC Barcelona Regal compta actualment amb l\'aler pivot Charles Judson Wallace, natural d\'Atlanta. Doncs bé, al setembre aconseguí el passaport del Congo. El seu cas és especialment vistós, ja que si l\'han vist jugar hauran comprovat que és ros i d\'una tonalitat de pell ben blanca. El propi jugador admetia aquest estiu el següent: \"Al final de la temporada passada, la Federació d\'Albània em va oferir jugar amb la seva selecció, però durant l\'estiu va haver-hi falta de comunicació. Després, va sorgir la oportunitat del Congo, que es va interessar en mi per ajudar a fer créixer el bàsquet en aquest país i treballar amb els nens\". Traducció: tal i com va fer Wallace, els jugadors negocien una quantitat a pagar al país per a que aquest els hi expedeixi el passaport i així passin a ser comunitaris. Totes les parts hi surten beneficiades: l\'esportista, perquè se li obre un ventall més ampli de possibilitats per a ser contractat; el país, perquè ingressa una quantitat monetària \"X\" i obté un jugador que millora la selecció en les competicions internacionals; i finalment els clubs, que poden fer plantilles més competitives esquivant la restricció dels dos extracomunitaris per equip. De fet, assolir el passaport és, a vegades, condició indispensable per a es firmi la vinculació entre club i jugador.
Altres casos representatius a Espanya són els d\'Earl Calloway (Cajasol), Cedrics Simmons (Asefa Estudiantes) i EJ Rowland (Unicaja), els tres amb passaport búlgar, Taurean Green i Marquez Haynes, ambdós jugadors del Gran Canaria 2014 amb nacionalitat georgiana o Jaycee Carroll (Reial Madrid), que ha admès recentment estar tramitant la condició de ciutadà de l\'Azerbaijan. A Europa, altres clubs -principalment italians- també s\'han aprofitat de l\'argúcia. Bo McAlebb (Montepaschi Siena) o Marques Green (Sidigas Avellino), ambdós amb passaport macedoni, són el casos més sonats.
Mentrestant, tant l\'ACB com la FIBA fan els ulls grossos davant una situació que hom veu meridianament irregular. Com diem, resulta clar quines parts hi treuen profit. Però...Qui hi surt perdent? Segurament el bàsquet i els seus seguidors, que veuen com les competicions cada vegada estan més adulterades i manquen del rigor exigible en aquests nivells de l\'esport d\'elit.
