El Blancos de Rueda va plantar cara a un Barcelona que va fer valer la seva major qualitat i profunditat de banqueta i que va donar per resolt el partit en el primer quart, si bé els locals van tornar a mostrar tota la seva capacitat de luita per incomodar un rival molt més poderós.
Els Valladolid, encara que no tenien res a perdre en aquest partit, van sortir molt descentrats, el que va aprofitar el Barcelona per endossar un parcial de 0-7 en poc més de dos minuts, que el tècnic del quadre local, porfidiejà Fisac, va intentar frenar amb un matiner temps mort.
Però, si bé el Blancs de Rueda va ser capaç d'immobilitzar Navarro, un dels baluards del conjunt català, no va poder fer el mateix amb Morris o Lorbek, de manera que les diferències van seguir augmentant de manera gradual, fins a arribar als catorze punts ( 7-21) amb els que van finalitzar el primer quart.
El Blancs de Rueda es va mostrar molt fluix en defensa, al contrari que el seu rival, que es va emprar a fons en aquesta faceta i va impedir als locals jugar amb fluïdesa i amb la intensitat de joc que els caracteritza, encara que mai van deixar de rebel.lar-se davant d'un rival netament superior en tots els aspectes.
Lorbek tornar a la pista per fer-se amo del joc interior, però Diego García va iniciar el camí perquè el seu equip canviés d'actitud i es mostrés més descarat, el que els va permetre reduir els 17 punts de diferència (18-35) a 13 (22 -35, min.18), gràcies a una més que evident millora defensiva.
Per desesperació del públic vallisoletà, aquest avanç defensiu no es va traduir en un major encert en atac, pel que finalment es va arribar al descans amb aquesta desavantatge de tretze punts (24-37), que deixava constància de l'entrega del Blancs de Rueda davant un Barcelona més fresc i experimentat.
Reacció insuficient del conjunt de Fisac De fet, aquesta situació els va servir per endossar un altre parcial de 0-5 a un quadre vallisoletà que no va poder anotar el seu primer triple fins al minut 27, mentre que els catalans ja havien sumat set a aquestes altures, un dels factors que havia llastat fins aleshores el joc local amb els rebots, que van manejar millor els de Pascual.
Amb 19 punts d'avantatge 32-51 (min.27), el Blancs de Rueda va reaccionar de la mà d'Isaac López i de Barnes, que ho va donar tot a la zona, per situar-se a només nou punts (44-53), que Morris ampliaria a deu abans de l'últim quart (44-54), amb un tir lliure.
Els Valladolid es van emprar a fons per intentar sorprendre un Barça que, tot i veure com el seu rival tornava a situar-se a nou punts (47-56), no va perdre la calma i, gràcies a la qualitat de jugadors com Morris o Lorbek, va anar recuperant el terreny per sumar una nova victòria (59-73) davant un rival que va saber plantar cara malgrat les seves moltes limitacions.
