L'equip en cap moment va semblar en situació de guanyar el partit i això és, sens dubte, la pitjor sensació que queda del partit. S'ha de dir clar, quan arriben els grans esdeveniments el Barça mostra una carència de ritme de joc i dona la sensació que no hi ha un base que dirigeixi amb ordre. De fet, és una mancança que ha tingut l'equip durant els partits claus de la temporada. Una conseqüència directe d'aquesta situació és les poques assistències que l'equip de Xavi Pascual en el partit. Mentre, al costat vitorià, Prigioni donava una lliçó de direcció. A més es va afegir un altrafactro clau: la manca d'encert des de la línia de tres.  

L'equip vitorià ja guanyava al primer quart per 18-24, amb un gran encert de la línia de tres i se'n va anar al descans amb onze punt d'avantatge (34-45). Cada cop que els de Xavi Pascual s'acostaven al marcador o bé es perdia la pilota o es prenia una solució equivocada a l'atac que es convertia en una navarro-dependència excesiva.

El Palau pensava que el tercer quart el Barça sortiria a per totes, però va ser el moment potser més clau del partit: una sortida horrorosa va propiciar que els vitorians marxessin fin a quinze punt per sobre i tot ja semblava perdut. Alguns intents de força de Grimau i l'aparició d'Ylasova acostaven al Barça fins a cinc punts, però l'equip es precitiva en atac i per naps i per cols no mai no s'acostava més. Un triple llunyíssim de Prigioni al darrer quart va acabr amb totes les esperances blaugrana. Al final 75-84. Victòria clara i justa del TAU. Però el barça no ha de defalli. Dijous juga el segon partit i, si es perd, la sèrie estarà pràcticament sentenciada.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

BÀSQUET | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera