Guardiola va sortir amb tot. Era conscient de la importància del partit i no volia còrrer riscos. Pèro durant tot l'encontre, i més a la segona part, el joc no va ser el ràpid que acostuma quan homes d'aquesta qualitat estan a la gespa. L'Almeria, sense fer res de l'altre món, mantenia a ratlla el joc de migcamp del Barça que s'encallava un i altre manera. Finalment, va ser Pedro amb un enorme xut des de l'interior de l'àrea que va trencar la muralla andalusa. El gol va coincidir amb els minuts de joc del Barça que hagués pogut sentenciar el partit a la primera part. Cal destacar que l'àrbitre tampoc va estar molt encertat durant aquest periode i va deixar un penal molt clar sobre Iniesta amb empat a zero en el marcador. Ja en són molts i el número de penals que no li han pagat a l'equip comença a ser espectacular.
A la segona part, el joc del Barça es va diluir poc a poc. El desgast físic va començar a passar factura i l'equip va tenir una baixada en el rendiment. A més com el partit no s'havia sentenciat a la primera part l'equip va començar entre dubtes de si anar a l'atac i mrcar el segon o controlar i deixar que el patit acabés pensant allò de qui dia passa any empeny. Un a situació estranya per l\'equip de Guardiola que en molt poques vegades s'ha trobat en aquesta situació. Un xiuxiueg de cert neguit aparexia a l'Estadi. L'entrada dhomes com Keita i Touré va millorar el joc de l'equip, bàsicament en l'aspecte físic, que va a tornar a dominar la situació. Només un ensurt de l'Almeria al final va fer patir de debó al seguidor cule. Tres punts més, liders i ara a esperar.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

HANDBOL | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera