L'època de Joan Laporta al capdavant del Barça s'acaba. De manera inexorable però segura, quan la pilota comenci a rodar la temporada que ve, el club tindrà nou president. La gran qüestió és, qui? El soci ja comença ha preguntar-se sobre la persona que haurà de dirigir els destins del club en els propers anys. La carrera electoral ve marcada per una sèries d'aspectes que són la clau per entendre l'entrellat del trencaclosques electoral blaugrana. Els aspectes bàsics són els següents:
Continuisme complicat. Qualsevol membre de l'actual junta directiva ho té molt complicat per seguir al comandament del club. El desgast que ha provocat l'actitud de Joan Laporta és molt gran. Més enllà dels èxits esportius de l'equip, una gran majoria de seguidors blaugrana no perdona el president la gran quantitat d'errades que ha tingut des de tres anys ençà: massa protagonisme mediàtic, excés de personalisme (han marxat 14 dels divuit directius que van començar amb ell per discrepàncies personals), actes inapropiats (tocar la cara a un soci, la mentida sobre el seu cunyat i la fundació Francisco Franco, el pèssim comportament a la llotja del camp del Manchester, quedar-se en calçotets a l'aeroport, l'intent de compra del Mallorca per part d'un milionari d'Uzbekistan amb la intermediació professional del seu despatx ...), però el seguidor no perdona especialment tres coses: el paper després de la moció de censura, la politització excessiva del club i l'afer de l'espionatge. Aquest darrer afer ha estat la punxada definitiva a qualsevol directiu que volgués encapçalar la candidatura continuista. Una gran part dels socis no entén com unes persones que són espiades en aspectes de la vida professional i personal no hagin esta capaços de dimitir. La raó s'ha de buscar en el tema del avals. Si marxen de la junta haurien d'avalar en cas de guanyar les eleccions, mentre que si es queden, no. Aquí està el rovell de l'ou. Les darrers enquestes situen als membre de la junta actual en un percentatge de vot molt baix. Sala Martin té un 5% de vots, Jaume Ferrer un 3% i Godall al voltant d'un 5%. Si les coses segueixen així, cap tindrà opció. Només si són capaços d'aglutinar el vot dels indecisos (que ara es situen en un 32%) esmodificaria la situació. Un canvi que res indica que vingui pels bon resultats esportius, ja que sembla com si el soci hagués creat dos realitats: la de l'equip amb Guardiola al capdavant que és la que l'importa i la de la directiva que es suporta com a mal menor pensant que ja només queden mesos. Sembla com Laporta els hagués arrastrat a un carreró sense sortida: potser serà la causa de la seva estada a la directiva, però potser també serà la causa del seu final com a directius del Barça. La situació de Soriano. L'ex vicepresident econòmic va marxar del club per la moció de censura i perquè era dels que pensava que Laporta havia de marxar després que quasi 20.000 socis li mostressin la porta de sortida. Els percentatge de vot de les enquestes que circulen el situen en un 9% en intenció de vot, però hi ha vàries interrogants pel que fa al seu paper a les properes eleccions. El més destacat és que encara no ha indicat de manera oficial que es presenta a les eleccions. Si té intenció de fer-ho, hauria d'anunciar-ho aviat, ja que, tot i ser una persona coneguda en l'entorn barcelonista, no tindrà temps de preparar la candidatura. Soriano té a més un altre problema: el càrrec que ocupa actualment, president de Spanair, podria dificultar la seva dedicació al club o, com a mínim, el soci ho podria percebre així. Un alt executiu, ben remunerat, a la que l'empresa que el paga li exigirà, naturalment, plena dedicació. Així, és complicat que Spanair vegi amb bons ulls que el seu president li dediqui les hores necessàries a dirigir un club esportiu. Ja es veurà com acaba la història, però sembla complicat que Soriano tingui opcions reals d'optar a la presidència del club. El favorit a les enquestes, Sandro Rosell. Si les eleccions es realitzessin avui, Sandro Rosell les guanyaria. Les estimacions de vot li donen un 32% d'intenció de vot i sembla tenir-ho tot a la ma per ser el proper president del club. Ara bé, s'han de comentar dos aspectes que poden fer mal a Rosell: la primera és la pròpia condició de favorit. A vegades, ser el primer a les enquestes no és una ajuda, sinó un problema. Només cal recordar el cas de Lluís Bassat, màxim favorit l'any 2003 en unes eleccions que va perdre de manera sorprenent contra el propi Laporta. La sensació d'haver guanyat abans d'hora i de no realitzar campanya és un dels màxims enemics de Rosell. El segon aspecte que pot perjudicar Rosell és l'enorme número d'indecisos que encara hi ha ara. A més, el perfil del candidat que tarda a determinar el vot, sovint s'ajusta a un soci que està pendent de si la pilota entri o no entri i els bon resultats esportius poden perjudicar Rosell davant d'aquells socis que, veient els èxits de l'equip, poden pensar que l'arribada d'un nou president massa rupturista pogués tenir un efecte negatiu per l'equip. Si Rosell és capaç de trencar aquesta imatge, per exemple indicant que Guardiola continuaria amb ell de manera clara, i no comet cap errada greu és possible que sigui el pròxim inquilí de la llotja blaugrana. Altres i possibles sorpreses... : De moment, només l'empresari Agustí Benedito, del sector de l'automòbil, ha manifestat de manera clara la intenció de presentar-se. Tot s'ha de dir que sembla que amb no molt d'èxit. Les enquestes el situen entorn al 3% en intenció de vot i no sembla que tingui temps de remuntar. Hi ha, fins i tot, qui creu que potser el camí inevitable de Benedito es unir-se a un altre candidatura. Tampoc no és pot descartar que sorgeixin més noms. Als cercles barcelonistes es comenta que algun empresari conegut de la ciutat mostri les seves intencions de presentar-se a la presidència. Es tractaria d'una candidatura de foc nou, on la seva essència seria que ningú hauria estat en contacte amb el laportisme ni en cap de les seves juntes directives. L'empresari en qüestió s'ho està pensant i en breu donarà la resposta. La carrera presidencial ha començat i a partir del gener adquirirà tota la seva força. I ja se prou conegut que en les curses el més important no es com es comença, sinó com s'acaba. El soci tindrà la paraula.
