Un prometedor davanter de 19 anys, de nom Álvaro Vázquez, acabat d'arribar a la Primera divisió, li va aconseguir a l'Espanyol per tombar l'Osasuna a l'estadi de Cornellà-el Prat i sumar la seva tercera victòria consecutiva com a local.
Osasuna va ser víctima del talent i la il.lusió de Vázquez, un davanter elèctric, format al planter de l'Espanyol des de cadet, talentós i amb olfacte de gol, que jugava el seu primer partit a Primera com a titular després de batejar al Santiago Bernabéu.
L'aposta de Pochettino va trencar el partit en menys de mitja hora: va forçar l'expulsió de Lolo i va posar per davant al seu equip en 25 minuts, en una arrencada fulgurant que va agafar desprevingut a l'equip de Camacho. En dues guspires, Vázquez va superar Lolo, a qui li van caure dues targetes seguides, en un parell de minuts, per sengles faltes al davanter.
Abans que Camacho tingués temps de retocar la seva pissarra, Vázquez va aprofitar un rebuig a la vora de l'àrea de Ricardo per controlar amb temprança, retallar i xutar sec, al pal esquerre del porter de l'Osasuna. Un gran gol, més propi d'un jugador de renom que d'un debutant.
Per darrere en el marcador i amb un home menys, Camacho va retocar el seu equip. Sacrificar a Aranda i Juanfran i va apostar per Josetxo i Ruper, contenció a canvi de creativitat per formar un 4-3-2 amb Camuñas i Pandiani a la punta.
L'Espanyol, còmode amb el guió del partit, es va mantenir impassible, amb una defensa pràcticament formada per becaris (Noia, Amat, Víctor Ruiz i Dídac), sostingut per Javi Márquez i Duscher al doble pivot, intentant sentenciar el partit abans del descans .
El bon replegament de l'Osasuna va impedir, i la represa va servir per igualar les forces. Amb els elements en contra, l'equip navarrès va estirar línies i va començar a veure l'àrea de Kameni: en una gran cavalcada, Damià va estar a punt d'igualar, però quan la seva jugada exigia una passada de la mort, va disparar al primer pal, a la xarxa exterior, per a alleugeriment de l'afició''periquita''.
Incansable, l'Osasuna va seguir explotant una de les mancances de l'Espanyol, la falta de regularitat. L'equip català juga a ràfegues i brilla per moments, però li falta constància i la maduresa necessària per tancar els partits.
Va aconseguir el tram final l'equip local tremolós i nerviós, assetjat per un Osasuna que va igualar la inferioritat numèrica amb empenta i coratge, fins al punt d'obligar els locals a demanar l'hora.
Camacho va esgotar les seves opcions donant entrada al gegant Lekic. Els seus centímetres intimidar a la defensa de l'Espanyol, que va recular mirant a l'àrbitre i el marcador, estrenyent les dents per amarrar els tres punts, entre altres coses perquè Osvaldo, substitut d'Álvaro Vázquez, va desaprofitar un claríssim mà a mà davant Ricardo.
En un final frenètic, a Pochettino va tenir temps de fer debutar a un altre jove de la casa, David López, abans de posar el punt final a un partit que va tenir un nom, el d'Álvaro Vázquez, màxim golejador de l'Espanyol B i del Juvenil l'any passat, un jovenet amb cara de trapella que va liquidar l'Osasuna i que va deixar una sucosa carta de presentació.
