Amb el cap posat en els reptes que s'acosten, com les cambres de final de la Lliga de Campions la pròxima setmana, el Barcelona Borges picar el cuer, Alcobendas (45-25), en una trobada que únicament va servir perquè els blaugranes superessin la decepció copera i perquè donessin un pas ferm cap al títol de la Lliga Asobal.
Poc més es pot treure del partit. Sumit en una profunda crisi esportiva i econòmica, l'Alcobendas res inquietar el líder. Va ser simplement un partit de tràmit que a penes va convocar a uns 600 aficionats culers, potser més preocupats d'arribar a temps al clàssic de futbol entre Reial Madrid-Barcelona.
Va sortir molt tebi l'Alcobendas en atac, amb moviments lents i previsibles. Amb una defensa de sis en línia, el Barcelona deixava el seu rival circular la pilota a un rival poc ambiciós en les seves ofensives, però que patia a cada pèrdua de pilota.
Així, en els primers cinc minuts pocs trets va haver de tallar el blaugrana Sjostrand, mentre que l'altre costat del parquet, Donderis veia als locals contraatacar amb fúria en cada robatori (6-1, min.8). Aquest joc va elevar al veloç extrem esquerre Juanín García, que al quart d'hora ja acumulava cinc gols en el seu compte, precisament la diferència que els blaugrana exhibien al marcador (11-6), i que si no s'ampliava era per la relativa millora en l'efectivitat de l'Alcobendas de cara a porta.
Però poc li va durar l'efervescència als madrilenys. A cada parada de Sjostrand es sumava un nou urpada dels de Xavi Pascual, que semblaven tenir el cap posat en el seu pròxim partit de Lliga de Campions davant el Kiel alemany. Passats els vint minuts, la diferència de deu ja dominava el marcador. Al descans, el partit semblava vist per sentència (22-10)
Entre la calor primaveral barceloní, l'aclaparador domini local i la irregularitat del joc del cuer, el suport va ser la tònica de la segona part. Tan tranquil va ser el partit que en tot el seu transcurs només es van produir dues exclusions, ambdues per l'Alcobendas i en la recta final.
En tot cas, Pascual va poder permetre's el luxe de donar més minuts a alguns jugadors blaugrana, entre ells el porter Saric, que segueix recuperant-se d'una lesió al lligament colateral intern del genoll dret i que va tornar a ser convocat abans del previst. I per descomptat, la convicció dels blaugrana d'haver fet un pas més per alçar el títol de Lliga, després de cinc anys de domini absolut del Ciudad Real.
