El bon treball de la defensa antequerana va propiciar que el partit no es decantés des dels inicis, i fins i tot els locals van arribar a empatar en dues ocasions, a sis i quinze.

Va ser una primera part intensa, en la qual el Barcelona va demostrar la seva seguretat en el centre de la defensa i la rapidesa de Juani per l'extrem, mentre l'Antequera es creixia davant el gegant de l'Asobal, i aconseguia més gols dels esperats, si es té en compte la mitjana de gols que encaixa el Barcelona per partit.

A la segona part la decoració va canviar: el Barcelona va treure a la llum la seva recuperació de pilotes, els seus contraatacs velocíssims, la seva defensa molt avançada fins a la línia de 9 metres, mentre l'Antequera es replegava amb lentitud, no usava el contraatac més que un cop a el partit ... ia sobre notava al màxim l'absència del lesionat Chispi.

Va ser llavors quan es va trencar la igualtat de la primera part, es va imposar la lògica, i malgrat alguna acció aïllada dels locals, el Barcelona ja va ser l'equip molt superior que assenyala la Lliga Asobal, que es va posar el "mono de treball" quan va fer falta i va sortir a la llum la classe de jugadors que té en la seva plantilla, autèntica selecció mundial.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

HANDBOL | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera