L'Espanyol ho tindrà molt complicat per continuar endavant en la competició copera. En un partit trist dels de Pochettino, van caure 2-0 al camp del Getafe. Un gol d'Albín i un gol de Gavilán a la segona part obligan als blanc-i-blaus a una remuntada enorme a Montjuic d'aquí quinze dies.
Els homes de Míchel van saltar al terreny de joc amb una lliçó apresa des del final de l'últim partit de Lliga: la Copa del Rei no es llença a les escombraries. Ho va avisar Míchel durant la setmana. No importava que a l'horitzó s'albira un partit a l'estadi Santiago Bernabéu. La prioridad, hasta el jueves, era el Espanyol. La prioritat, fins dijous, era l'Espanyol.
I així ho va demostrar el tècnic madrileny, que va alinear a nou dels onze jugadors que van guanyar l'Athletic en l'últim partit de Lliga. Només Jordi Codina en el lloc d'Óscar Ustari a la porteria, i Juan Albín en comptes de Fabio Celestini, resultaven estranys en l'alineació.
Amb gairebé tot el seu potencial al màxim, el Getafe va saltar al terreny de joc amb la intenció de ser els amos de la pilota, de posar el futbol sobre la taula i d'intentar doblegar ràpidament l'Espanyol, un rival al qual la Copa semblava no interessar massa .
Però a vegades les intencions no són suficients i l'esquadra madrilenya va xocar una i altra vegada amb el mur construït per l'Espanyol. I en aquestes, la trobada es va convertir en un autèntic llauna, amb un equip que volia i no podia i un altre que no es deixava estimar.
Per això, en els primers quaranta-cinc minuts, el conjunt català no va disparar ni un xut a porta. Mentrestant, el Getafe, només va espantar amb les incursions de Pedro León i algun fogonada de Juan Albín, que va fallar un mà a mà després d'una paret amb Roberto Soldado.
Al final del primer període, Manu del Moral es ànim a engreixar les pobres estadístiques de tirs a porteria. Va aprofitar una relliscada d'un rival per quedar-se davant de Cristian Álvarez, però va tirar fluix i al ninot amb la seva cama esquerra.
A la represa, Pochettino va haver de posar les piles als seus futbolistes, que, tot i no aconseguir trobar la pilota, van sortir amb més empenta i força física que en el primer acte. Fruit d'aquesta tensió va arribar l'oportunitat més clara per als periquitos, que gairebé sorprenen Jordi Codina amb una falta llançada per Javi Márquez.
Llavors, quan semblava que l'Espanyol podia oferir una altra cara, van aparèixer els dos millors jugadors del Getafe en el partit. Pedro León i Juan Albín connectar per marcar el primer de la nit i animar les cireres.
Amb el marcador en contra, l'equip blanc i blau va estirar les seves línies per tal de treure una mica de petroli del Coliseum Alfonso Pérez. Va ser un error. El Getafe va jugar al contraatac, una sort que domina a la perfecció. I així va arribar el segon, que es va fabricar a tres passades. Pedro León, Roberto Soldado i Jaime Gavilán van ser els protagonistes. L'últim, de cap, va rematar a la xarxa un centre del valencià.
Va ser estrany el gol madrileny, que en comptes de servir per intentar concretar l'eliminatòria amb un tercer, va guardar la roba per evitar que el seu rival marqués un gol que els donés possibilitats per passar a vuitens. Míchel va treure del camp a Roberto Soldado i va col.locar a un altre centrecampista com Adrià per s'encalla les sortides visitants. Llavors, l'Espanyol, curiosament, va tenir la seva ocasió més clara amb una rematada al pal d'Iván Alonso.
Quedaven quinze minuts i els pupils de Pochettino van continuar en el seu afany de reduir distàncies. Però el Getafe, aquesta vegada, no va donar més concessions i no hi va haver més oportunitats per al seu rival, que va marxar a Barcelona amb l'eliminatòria molt complicada.
