Valladolid i Espanyol van empatar sense gols en un partit marcat per l'expulsió del brasiler Diego Costa que va permetre als catalans jugar seixanta minuts amb avantatge numèrica, encara que no van saber aprofitar aquesta circumstància davant el bon treball defensiu dels Valladolid, que segueixen sense guanyar el 2010 com a locals.
El Valladolid ja venia exhibint en les últimes jornades una major consistència defensiva i un bon tracte de pilota. A més, la victòria a Riazor (0-2) havia canviat "l'equació" en els comptes per la permanència i aquesta nit es esperaven els efectes d'aquesta injecció de moral, però els Valladolid van sortir encallats i sense idees.
Per la seva banda, l'Espanyol venia amb la psicosi del seu pèssim rendiment a domicili ja que només ha celebrat un triomf fora, fa sis mesos davant el Deportivo. Mauricio Pochettino, que tornava a l'escenari on va debutar com a entrenador de Primera, comptava amb la sensible baixa de Javi Márquez, que aquesta temporada s'havia convertit en el "enginyer" del joc espanyolista.
L'equip català va sortir atrevit i va dominar els primers deu minuts davant un Valladolid que es va afartar a perdre pilotes en aquesta fase. Osvaldo es va moure molt i bé, encara que a la defensa val.lisoletana ja no és tan fàcil agafar-li l'esquena.
Amb l'argentí Nico Parella molt ferm en la defensa espanyolista, el Valladolid li va costar, i molt, fer jugades de perill. De fet les seves visites a l'àrea rival van ser accions aïllades, res a veure amb el joc fluid de l'últim partit.
El partit es va revolucionar en el minut 34. Hi va haver un gol anul • lat a Pablo Daniel Osvaldo, per possible fora de joc, i en la jugada següent va ser expulsat el davanter brasiler Diego Costa després d'una trepitjada a un contrari.
Onésimo Sánchez va haver de canviar la formació i el portuguès Hugo Gomes Pelé, un jugador d'escàs punt d'honor i aplicació defensiva, es va quedar com a únic pivot, amb Borja Fernández i l'uruguaià Fabián Canobbio escortat.
El Valladolid va patir, i molt, la inferioritat numèrica durant els primers minuts de la segona part, quan l'Espanyol va moure la pilota buscant les esquerdes en la defensa local. No obstant això, el partit es va submergir després en "un mar" d'imprecisions i baralles en el qual ni tan sols es podien registrar apunts de perill.
Únicament un possible penal en àrea local i una rematada de Luis García, sol davant Justo Villar, va ser el bagatge espanyolista davant un Valladolid que es va lliurar a la tasca de defensar l'empat amb atenció i notable laboriositat.
L'Espanyol es va bloquejar definitivament camí del final i el Valladolid amenaçava cada vegada que Haris Medunjanin "agafava" la pilota. No obstant, les coses es van quedar com estaven i l'empat li va saber millor als locals, encara que el partit va acabar amb una rematada de manucho que va sortir fora per poc.
