L'Espanyol s'ha imposat per 3 gols a 2 al Mirandés en el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei. Quan semblava estar tot dat i beneït amb el gol de Pablo Infante al 78', un conjunt d'indecisions en la defensa burgalesa i l'empenta final dels pericos permeteren capgirar el rumb d'una eliminatòria gairebé perduda.
Els instants previs al matx no transmetien gaires bones vibracions. Saltava la notícia que Sergio García era baixa per lesió i més tard se'n confirmava la gravetat; demà mateix se sotmetrà a una operació al menisc intern de la cama esquerra i el període de recuperació estimat s'aproxima als dos mesos.
Pel que fa a la primera part, ben poc a destacar. Els homes de Pochettino mai se sentiren còmodes a la gespa. La brillant disposició tàctica del Mirandés frenava qualsevol intent ofensiu espanyolista, que només inquietava la porteria defensada per Nauzet amb xuts llunyans de Romaric, primer, i Forlín, després. El primer remat entre pals fou a càrrec d'Àlvaro, però el seu xut, en posició forçada, arribà a les mans del porter visitant sense complicacions. I sota aquest context espès i poc rítmic, una badada defensiva local propicià un contracop del burgalesos que Alain culminà amb èxit al minut 27. El ‘9' del Mirandés creuà la pilota fora de l'abast de Kiko Casilla i posà el 0-1 amb el qual ambdós conjunts enfilarien el camí cap al túnel de vestidors. Però la malaurança perica no acabà aquí. Una nova mala notícia en forma de lesió la posà Àlvaro, que notà una estrebada al bíceps femoral de la cama dreta i haurà d'estar unes 3 o 4 setmanes de baixa.
A la represa, els blanc-i-blaus saltaren al camp amb la intenció d'invertir tant aviat com fos possible el marcador. La oportunitat més clara arribà a peus de Romaric, que disparà al pal una passada rassa de Weiss. L'assetjament perico, però, anà perdent força progressivament; la circulació passa a ser més lenta, les combinacions feixugues i el joc, en general, espès. Això ho anaren aprofitant els homes entrenats per Carlos Pouso, que creaven perill mitjançant les accions de l'omnipresent Pablo Infante. L'hàbil extrem esquerre avisaria en diverses ocasions, malgrat les seves desmarcades no acabaven de trobar mai l'encert final. Tanmateix, la sort blanc-i-blava no podia ser perpètua i, després d'un error imperdonable d'Amat quan era l'últim home, Infante no perdonaria. El jugador del Mirandés resoldria amb una subtil vaselina l'u contra u davant Kiko Casilla i dilapidaria, de forma elegant i talentosa, les esperances locals. Part del públic perico marxà en aquest instant. Era natural, el gerro d'aigua congelada encaixat s'anticipava com la sentència no només del matx, sinó també de l'encreuament.
Contra pronòstic, però, l'encontre prengué un gir inesperat a partir del minut 84. Després de la sortida d'un córner visitant, Casilla trauria de porteria amb una forta puntada, la defensa burgalesa s'equivocaria al traçar el fora de joc i Weiss, sol davant Nauzet, escurçaria distàncies. El Mirandés semblà entrar llavors en un estat de "shock" post traumàtic i l'Espanyol en tragué partit. I de quina manera. Dos minuts més tard, una internada de Romaric per l'esquerra seria rematada a plaer per Rui Fonte. L'eliminatòria havia pres ja un caire totalment diferent, però encara restava la cirereta del pastís. Al 88', Martins perdria incomprensiblement la pilota davant Verdú a la frontal i el mitja punta, gairebé caient i amb l'ungla del peu esquerra, posava el 3-2 al lluminós. Qui ho havia de dir! La bogeria s'instal·laria a les graderies de Cornellà-El Prat després de 5 minuts èpics. L'Espanyol remuntava de forma inversemblant una eliminatòria que se li havia posat molt coll amunt i haurà de defensar dimarts que ve el resultat favorable a Anduva.
