Els bascos només van inquietar amb un xut de Susaeta des de la frontal que va passar per sobre el travasser de Pinto, però el que si feia l'Athletic era defensar amb ordre i impedir que l'atac blaugrana sortís com sempre. Amb tot obert, no molt qualitat, però molta emoció i intensitat típica de la copa comfeia temps que no es veia, s'arribava al escans.

La segona part va tenir parts molt diferenciades. Els primers deu minuts van ser clarament bascos. El Barça no podia sortir de la presió i la pilota rondava més la porteria catalana. Amb joc típicament basc (pilotes penjades a l'àrea) les coses es comencaven a complicar. Però poc a poc les forces desapareixien de les cames dels homes de Caparrós i el Barça començava a aprofitar-se de la seva superioritat tècnica. Van ser els minuts on el Barça es va semblar més a ell mateix. I així va arribar el gol. El gol del que ningú es podia pensar: d'Eric Abidal. El lateral francès, que per cert, va estar esplèndid jugant també de central, va fer el seu primer gol a la seva carrera esportiva aprofitant una assistència de Messi. El més complicat s'havia fet.
Però San Mamés és un camp que mai no es rendeix i quan tot semblava dat i beneït, l'equip de Guardiola es va descontrolar una mica. L'absència de Xavi, substituït pocs minuts abans, es va notar massa i les pèrdues de pilota va sovintejar massa. La circumstància va ser aprofitada per Llorente per empatar el partit a manca de cinc minuts i proporcionar un final d'infart. Villa l'hagués pogut evitar, però no va estar encertat en un cara a cara sol contra Gorka. S'ha fet el més important: passar la ronda. Que pateixin els altres, el Barça està viu.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

HANDBOL | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera