L'Espanyol es va imposar per 3 gols a 0 al Granada en un partit que ha dominat des del principi. Els de Pochettino van aprofitar l'estratègia a pilota aturada i un penal a Weiss per aconseguir una victòria que, momentàniament, situa l'equip en zona europea.
Fidel al concepte futbolístic que porta desenvolupant al llarg de tota la temporada, L'Espanyol començava tenint la possessió els primers instants. Així doncs, la primera oportunitat clara de gol esdevindria al minut 11; un potent xut de Romaric a passada de Dídac seria refusat per Julio César i el posterior rebot, que cauria a peus de Raül Baena, no podria ser aprofitat pel migcampista per fer pujar el primer. El gol, però, no tardaria en arribar. Els de Pochettino seguirien freqüentant l'àrea del Granada i el mateix Baena, després que Dídac pentinés enrere un córner tret per Romaric, rematava de cap gairebé a la línia de porteria per avançar els pericos. El gol significaria, a la vegada, el primer del jugador del planter a Primera Divisió
Tot i l'avantatge parcial, els blanc-i-blaus no afluixaven el ritme i seguien creant sensació de perill, principalment gràcies a un omnipresent Romaric. El Granada es veia constantment superat per la velocitat dels espanyolistes a tres quarts de camp i, en atac, no aconseguia generar joc en cap moment. Només alguna pèrdua ingènua en la zona de creació permetria als andalusos arribar a porteria contrària. Fou sota aquest context quan Dani Benítez tingué una oportunitat immillorable per empatar el matx, però la excepcional aturada de Kiko Casilla amb el peu esquerre impedí que el tir creuat de l'extrem arribés a la xarxa.
Tanmateix, l'Espanyol recuperaria el control del matx a les acaballes de la primera part i Weiss, després d'una jugada personal a l'àrea, forçaria el primer penal de la temporada a favor dels pericos. Verdú no perdonaria des dels 11 metres i eixamplaria la renda espanyolista abans del descans.
A la represa, una evident relaxació local permetria als de Fabri dominar momentàniament el matx. La pilota era majoritàriament pels andalusos davant un Espanyol massa tancat al darrera i amb la única intenció de sortit al contracop. Així doncs, una indecisió entre Casilla i la defensa espanyolista a punt estigué de propiciar el primer ensurt, si bé sortosament la pilota no acabà entre els tres pals. Mica en mica, però, els homes de Pochettino anaren tenint més la pilota, adormint el matx i mirant d'aprofitar els espais que la defensa visitant deixava. A partir d'aleshores, el partit entrà en una dinàmica lenta i poc intensa, on únicament un fort xut de Dídac i una internada de Nyom que Casilla tornà a resoldre amb efectivitat foren les accions més destacades.
Al 73', Rui Fonte, que prèviament havia substituït Thievy, tingué a les seves botes el 3-0, però el porter visitant aturà el tir tou del portuguès. Seria el preludi del que succeiria posteriorment. Quan semblava que el matx conclouria sense més història, Julio César no rebutjaria amb encert una falta lateral magistralment picada per Romaric i el citat Rui Fonte, molt atent al rebuig, remataria a la xarxa en semi tisora. 3-0 i, ara sí, enfrontament més que sentenciat.
