El Màlaga va tallar una ratxa negativa de tres derrotes consecutives amb una victòria discutida per l'Espanyol per un penal de Romaric, que va tocar suposadament la pilota amb la mà després d'un llançament de Jesús Gámez, encara que l'equip local va merèixer algun gol més, sobretot en la primera part.
Al principi l'Espanyol era la víctima propícia per al Màlaga, perquè en vint partits que s'han enfrontat els malaguistes van vèncer en onze ocasions, set d'elles a La Rosaleda, de manera que el favorit era l'equip local, tot i la incertesa i dels dubtes.
L'Espanyol no va sortir espantat. A l'inrevés, va sortir viu, atacant, encara que el Màlaga no es va espantar i en només cinc minuts una pilota en profunditat per la banda esquerra que controla Monreal i el seu passi el va aprofitar Rondón, per empènyer la pilota dins la porteria de Cristián Álvarez.
El conjunt malagueny era un altre, pressionava, tenia la pilota i l'actitud era completament diferent a les dels altres tres partits. Cazorla, Dubte, Isco i Rondón, creaven molts problemes al centre del camp ia la defensa del rival. Amb espais, el Màlaga era molt superior.
L'equip espanyolista no podia amb la pressió del Màlaga i la rapidesa de les bandes malaguistes. Rondón, que tornava a la titularitat, molt actiu, va tenir el segon gol, però el seu llançament completament sol el va rebutjar Cristian Álvarez. Era un monòleg i un sol equip al camp.
Rondón, després d'una passada de Duda es va quedar davant de Cristián Álvarez i la seva vaselina la intueix el porter argentí, el rebuig li arriba novament el davanter veneçolà que dispara, però en la mateixa línia de gol el defensa Raúl Rodríguez, va evitar el segon gol del trobada. El domini era total, jugant per les bandes i sense molts problemes defensius davant un Espanyol, que no trobava el moment i el lloc per intentar crear alguna ocasió. Arribant al descans una falta lateral per l'esquerra la va aprofitar el davanter Alvaro per de cap batre un mal situat Caballero.
L'única ocasió en els primers quaranta-cinc minuts la va aprofitar l'equip dirigit per Mauricio Pochettino, que es va endur un premi, potser, massa bo per al joc realitzat, però les accions d'estratègia són una arma important, que donen molts punts.
El Màlaga, sorprès, va sortir com a la primera part, pressionant i movent la pilota, encara que l'Espanyol, amb l'empat, tenia més camp per a realitzar el seu joc al contraatac. Un córner llançat per Cazorla, va pentinar la pilota Mathijsen i Demichelis, no va arribar per escassos centímetres a tocar la pilota.
Va ser un avís, però Pochettino, va observar les dificultats i les accions per la banda dreta del seu equip i va canviar a Weiss pel davanter Sergio García, que va protagonitzar una espectacular jugada el xut l'frenar Caballero i en la segona jugada Álvaro, va llançar al pal .
El Màlaga no s'esperava aquests esdeveniments subratllats per l'Espanyol i va anar a pel triomf. Joaquín, el va tenir, però Cristián Álvarez va desbaratar el llançament amb la cama dreta, i en aquesta mateixa jugada Gámez, va protagonitzar el penal, perquè el seu xut va tocar segons l'assistent de Delgado Ferreiro a la mà de Romaric, que va aprofitar Apoño per batre el porter argentí del conjunt espanyolista.
Tot havia canviat, el Màlaga va poder sentenciar amb diverses ocasions de Joaquín i Rondón i l'Espanyol, es va anar a l'àrea contrària obsessivament, però sense poder aconseguir el gol de l'empat.
