L'Espanyol va trobar en el seu propi estadi un refugi immillorable per caminar per la Lliga, després de superar avui l'Almeria per la mínima (1-0) gràcies a un gol de Callejón en l'arrencada de la segona part.
En un partit espès i sense massa futbol, va acabar per imposar-se l'Espanyol perquè va tenir més rematada. No va necessitar massa intents l'equip local per embocar i endur-se els punts davant d'un Almeria sense gol.
L'equip d'Almeria respon a l'ideari del seu entrenador, Juanma Lillo. Té cura del joc, prescindeix dels pelotazos i combina bé, però no té capacitat per acabar la jugada. Quan rondar l'àrea de Kameni, es va quedar a mitges, sense recursos per posar tan sols en dificultats el meta camerunès.
Entre el futbol pausat de l'Almeria i la falta de joc entre línies de l'Espanyol, la primera part es va reduir a una successió de faltes i errors. No hi havia manera d'enllaçar, no fluïa el joc, i l'Almeria, més acostumat a madurar el seu futbol, es trobava més còmode. Sense àrees, l'equip de Lillo es va dedicar a deixar passar els minuts per a desesperació de l'Espanyol, un equip més afilat, concebut per ser molt vertical, sense però d'aquest última passada que ajuda a decantar els partits.
Iván Alonso va protagonitzar el primer xut a porta del partit, ja a la vora del descans. Va semblar animar l'Espanyol, que ho va tornar a intentar en un gran xut de Callejón, desviat, molt a prop del pal d'Alves. Bernardello respondre amb un 'xut' buidat per Kameni, epíleg d'una primera meitat per oblidar.
Va canviar el panorama del partit en el segon acte. Va ser Carreró l'encarregat de trencar definitivament la dinàmica de la trobada, en aprofitar una segona jugada després del servei d'un córner. El davanter va connectar un gran xut al bot en el vèrtex de l'àrea petita d'Alves, sense opcions per el porter brasiler. Callejón, un jugador complet a qui sempre se li retreu la seva falta de gol, no marcava des del 14 de febrer.
El gol i l'entrada de Verdú, en substitució del lesionat Iván Alonso, van servir per injectar l'Espanyol unes dosis de confiança que necessita gairebé en cada partit, equip jove com és, molt donat als vaivens psicològics. Amb Verdú, el conjunt de Pochettino trobar pausa i joc entre línies.
L'Almeria va continuar impassible, fidel al guió del partit que havia previst, fins ben entrada la segona meitat. No hi havia manera de ficar-li mà a l'Espanyol, acompanyat pel seu públic, crescut a Cornellà, sense massa dificultats en defensa tot i l'electricitat de Crusat. De Piatti, en canvi, a penes hi va haver notícies. Tampoc Ulloa va demostrar massa com a referència en atac.
A falta d'un quart d'hora, Lillo va retocar el seu sistema. Tocava arriscar. Amb un 3-4-3, va donar entrada a Corona i Diego Valeri, buscant creativitat i sobretot, gol. Ulloa va seguir a la punta d'atac i l'Almeria va avançar línies, va acumular homes en la frontal de l'àrea de Kameni i es va arriscar a jugar un partit obert, sense retrovisor.
Però l'aposta de Lillo va arribar massa tard. L'Almeria va signar la seva primera derrota del curs davant d'un Espanyol recuperat després de la seva revés de Vila-real, sempre encantat de jugar davant el seu públic, deixar la seva porta a zero i convertir Cornellà en un camp molt complicat per als rivals.
