No cal dir que la gran majoria -sinó la totalitat- de l'afició perica haurà viscut un dilluns més dolç del que és habitual. I amb raó. El seguidor espanyolista tenia avui motius de sobres per estar satisfet. En la vessant més pragmàtica, satisfet per haver aconseguit puntuar diumenge davant d'un gegant a nivell futbolístic, un Barça amb una plantilla fora d'òrbita i que hom convé en definir com el millor equip en l'actualitat.
Però més enllà del bon resultat en sí, el col•lectiu blanc-i-blau se sent orgullós dels seus jugadors per l'exhibició de joc mostrada. A l'entrega, compromís, lluita i desplegament físic característics de l'Espanyol en els derbis, els de Pochettino van afegir-hi ahir un joc directe, vertical i una aposta ferma per l'atac i la possessió de pilota. No era pas fàcil. Davant, repetim, hi havia un conjunt contra el que ha quedat palès en més d'una ocasió que jugar-li de tu a tu pot ser sinònim de suïcidi, esportivament parlant. Les paraules post-matx, tant per part de Pochettino com dels jugadors que s'aturaren a atendre els mitjans, van anar en aquesta direcció. L'equip s'havia mantingut fidel a la idea ofensiva que porta desenvolupant tota la temporada i, com bé manifestava el tècnic argentí "el resultat reforça la proposta de l'equip i reafirma el treball fet". Per la seva banda, el central Raül Rodríguez afegia "hem jugat amb les mateixes armes, els hi hem intentat treure la pilota i possiblement hem trobat una manera eficaç de contrarestar el bon joc del Barça", el que interpretem com un resum encertadíssim del que ahir succeí al camp. La sensació, doncs, és que el gol d'Álvaro Vázquez fou el premi merescut a un esforç titànic. Una recompensa a la insistència i a negar-se a abaixar el cap. I en aquest sentit, el públic jugà un paper clau. Cornellà-El Prat tornà a demostrar que és un factor determinant en l'èxit dels pericos i un valor fonamental per a que els jugadors blanc-i-blaus donin quelcom més del seu 100% en aquest tipus de partits. Sobre el polèmic penal no xiulat, les reaccions tant de l'aficionat com dels jugadors i membres del cos tècnic se sustenten també sota el mateix patró. Resulta obvi que la pilota impacta en el braç de l'anteriorment citat Raül Rodríguez -seria absurd negar-ho- i, per tant, existeix error arbitral, però en cap cas això ha de constituir un motiu per afirmar que el resultat no fou just o que l'Espanyol no va merèixer l'empat. Les equivocacions arbitrals són part inherent del futbol i com a tals s'han d'acceptar, ja que fent balanç a final de temporada quasi sempre acaben beneficiant i perjudicant amb la mateixa proporció.
