Així doncs, cal preguntar-se si el plantejament del partit realitzat per Pochettino era el correcte. L'únic jugador blanc-i-blau que va crear perill real va ser Fernando Marqués, que va entrar a la segona part, mentre Osvaldo i Iván Alonso no materialitzaven les ocasions puntuals que es generaven. L'Espanyol jugava amb por, no aconseguia mantenir la possessió i una vegada s'arribava al camp madridista semblava que als jugadors els cremés la pilota. Només Javi Márquez ho intentava amb més cor que cap des de fora l'àrea, una opció ben escollida davant la impossibilitat de penetrar a l'àrea blanca.

A l'aficionat blanc-i-blau li va quedar un sabor agredolç i li queda el dubte de què hagués passat si Fernando Marqués hagués sortit des de bon principi i si hagués jugat també Ben Sahar. Potser hagués passat el mateix, o potser no.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

HANDBOL | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera