El FC Barcelona Borges s'ha proclamat campió de la 34 edició de la Supercopa d'Espanya, primer torneig oficial de la temporada 2009-10, en passar literalment per sobre del BM Ciudad Real, a qui ha derrotat per 26-33 al pavelló "David Santamaría" de Guadalajara
Sortida en tromba del Barça, que ja guanyava 4-0 als cinc minuts, mentre Saric i la defensa 6-0 blaugrana es mostraven infranquejables. El Ciudad Real es va estrenar en el marcador amb un gol de Abalo, però Talan Dujshevaev va demanar temps mort, ja que persistien les imprecisions en el quadre manxec, lent i previsible en les seves accions. Dominava amb absoluta claredat al Barça, que va assolir el seu màxim avantatge (3-10) als 10 minuts. La banqueta manxec no trobava la manera d'aturar el vendaval, va escurçar distàncies Jerome, però tornava el cop Iker, en inferioritat. L'àmplia renda es mantenia en el lluminós (5-12 a l'equador de la primera meitat), l'especialista Gull fallava també des dels set metres, el Ciudad Real va tallar l'hemorràgia però seguia sense solucionar els seus problemes ofensius.
Una gran defensa va permetre al BM Ciudad Real maquillar el marcador, però dos nous gols de Rutenka i Ugalde posaven les coses on estaven a falta de 5 minuts per al descans (9-16), els blaugranes van incrementar la seva renda (10-18), mentre els pupils de Talan Dujshebaev tornaven a estavellar-se amb el mur defensiu i el magnífic porter del FC Barcelona, Saric, s'arribava a l'intermedi amb el resultat parcial de 12-20.
Com no podia ser d'altra manera, el Ciudad Real es va llançar a tomba oberta a la represa, Sterbik començava a funcionar, però la defensa catalana va continuar carburant bé, els manxecs van retallar tres gols (16-21), la rivalitat entre aquests magnífics equips és formidable, i encara es va escalfar més l'ambient en el ja de per si ardent pavelló municipal David Santamaría, avui a Guadalajara. En el minut 40, el Barça havia recuperat el seu avantatge màxima de vuit gols (16-24), els manxecs tornaven a errar en la passada i el llançament. Kallman fixava la seva posició al costat de Iker Romero, que no va aconseguir transformar cap gol en la segona meitat, el marcador feia la goma però la renda persistir, Saric li ha donat la tarda als atacants manxecs, especialment a Abalo.
El Barcelona va arribar a la desena de gols de diferència a l'equador de la segona meitat (18-28), el lingot d'or se n'anava irremissiblement a la Ciutat Comtal, els homes de Talan Dujshevaeb van tirar de pivot i Aguinagalde va aconseguir dos gols consecutius, però la sort estava tirada. A partir d'aquí va començar un anada i tornada a tota velocitat que va fer les delícies del públic congregat, en gran majoria manxec.
