L'article està escrit en castellà i malgrat la llargada de la cita, convé mostrar-lo per comporovar algun canvi de criteri realment inversemblant: "Decía ayer que al Madrid le trastornó un poco el follón de la semana. Algunos de sus jugadores salieron demasiado bravos y otros demasiado apagados. Todos distraídos. Pero, de otra manera, el lío también ha afectado al Barça y el Valencia, los clubes desde cuyo entorno más voces indignadas se elevaron. Y es que no hay como la coartada victimista para desactivar a un equipo. El fútbol es difícil. Es duro, es cansado, cuesta no desfallecer. Déle excusas a un jugador o a un equipo y aflojará. Al Barça y al Valencia les han dado excusas y han aflojado. En realidad, eso de la coartada victimista es lo que ha reducido el papel histórico del Barça a su dimensión real: una Copa de Europa frente a ocho. El camino bueno es ignorar las injusticias del azar (una de cuyas formas es el arbitraje) y poner uno de su cuenta los mejores medios. El camino malo es repetirse como una letanía que al rival se le conceden favores y que juega con ventaja, porque eso equivale, justamente, a darse por vencido. Véase: el Barça mató su racha en Vallecas. El Valencia salió pitado por su afición. Y ahora están más lejos del Madrid que el sábado."
Per increïble que pugui semblar, qui va escriure aquestes paraules va ser el Sr. Alfredo Relaño, director del diari AS en data del 21/01/2002. Cal recordar que el Sr. Relaño és un dels màxims defensors de la teoria del "Villarato" que consisteix en dir que els àrbitres actuen mediatitzats contra el Barça i l'afavoreixen perquè tenen por a les sancions que els hi vinguin per part del Comite Nacional de Árbitros i la RFEF. És sorprenen que aquell que escrivia fa quasi vuit anys que "el camino bueno es ignorar las injusticias del azar (una de cuyas formas es el arbitraje) y poner uno...los mejores medios" ara, cada cop que un àrbitre s'equivoca en contra els blancs surti amb l'esperpèntica tesi del "villarato". El que demostra l'escrit de Relaño és que errors arbitrals n'hi ha hagut sempre, però que ell només els critica quan perjudiquen a determinat equip que va vestit de blanc. Segons ell, quan Barça, València o qualsevol altre crítica un error que beneficia als blancs és tracta de una "coartada victimista" que ha reduït, per exemple, "el papel histórico del Barça a su dimensión real: una Copa de Europa frente a ocho". Però si el Madrid es queixa, té raó. SI, segons Relaño, el Barça és afavorit pels àrbitres i per l'aparell del "villarato", el Madrid pot queixar-se perquè els errors ja no són naturalment coartades victimistes, sinó dignes reclamacions i el Madrid no té altre remei que queixar-se "justament". No serà que el que realment molesta al Sr. Relaño i als partidaris de la teoria de la conxorxa del "villarato" és un cert grau d'impotència davant d'un Barça que ha guanyat tres lligues, dos champions en cinc anys i que va aconseguir l'històric 2-6 del Bernabeu. No serà que vol menystenir els mèrits dels blaugrana i ja no saben com fer-ho? Perquè en cas contrari no s'entén el canvi tant gran de criteri que ha patit el Sr. Relaño des del 2002. Sort que queden les hemeroteques per recordar que som i que escrivim.
