Finalment el xàfec a Madrid ha estat tant gran que Calderón ha dimitit. Però cal tenir clar que ningú no els hi ha demanat mai que pateixin aquesta "carga" que suposa dirigir entitats esportives d'aquesta magnitud. En tot cas, el que han patit els dos en el moment de dir aquest mots, el del Barça fa uns mesos i el del Madrid fa uns dies, és d'una gran irresponsabilitat: volgué mantenir-se en el poder quan és evident que no hi ha gaires arguments per quedar-se.
Els dos presidents també van coincidir en un punt un frase que es podria resumir en "creiem en el projecte i aquest s'ha d'acabar". La diferència, això sí, per sort pel Barça, és que la pilota ha entrat, i de quina manera, i a la casa blanca no. Però el tarannà dels presidents és el mateix: plantejar un projecte hipotètic per guanyar temps i veure si la pilota canvia el seu destí. En el cas del Barça així ha estat i en el del Madrid, no. Tornem a dir, per sort pel Barça.
El que traspua de fons és la presència en el món del futbol de personatges que veuen en el circ de la pilota la possibilitat d'obtenir un reconeixement social ("vanitat de vanitats i tot vanitat"), obrir-se portes i contactes per la seva activitat professional i cercar posicions futures per quan això del futbol se'ls hi acabi. Aquest és el tema i no cap altra. Els hi sona la cançó?

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

OPINIÓ | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera