En paraules del president del Barça, Joan Laporta, ha tornat a lloar la tasca del director general, Joan Oliver, al capdavant de la gestió del club amb espionatges inclosos. És més, si s'ha de fer cas a les paraules del president, tots els directius del club estan molt contents amb la feina d'Oliver. De fet, està bé que la darrera junta directiva hagi acabat amb aquestes conclusions, perquè ara ja tenim ben clar, tot i que ja ho intuíem, les responsabilitats de cadascú amb un dels afers més vergonyosos que ha viscut en els darrers anys l'entitat blaugrana i això que n'hi ha hagut força:
- El primer responsable és el president, Joan Laporta, que esdevé responsable dels fets o bé per acció o bé per omissió. Primera opció: Laporta va mentir, no és la primera vegada que ho fa, quan va dir que no sabia res de l'espionatge i aleshores hauria de marxar. Segona opció: Laporta diu la veritat i no sabia res. Aleshores no té més remei que cessar al director general que ha pres una decisió d'aquesta mena sense consultar-lo. Fins ara, res de res. Laporta no ha decidit cap de les dues coses. Al contrari, amb una cert desvergonyiment ha ratificat els actes d'Oliver i ha reconegut que fa poc li ha pujat el sou. - El segon responsable és el director general del club, Joan Oliver. Les paraules per qualificar actes repugnants com els de l'espionatge són complicades de trobar. Ara fa poc que s'ha descobert que a més a més a mentit de manera evident. Va afirmar que s'havia realitzat una "auditoria de seguretat" per garantir la seguretat dels vicepresidents. Totes les informacions publicades als mitjans, i no desmentides, indiquen que les dades investigades no tenien res a veure amb la seguretat, sinó amb la situació patrimonial i personal dels vicepresidents. Ja no hi ha dubte que l'objectiu de l'espionatge era veure quina mena de pressió es podia realitzar cap els vicepresidents per guanyar la lluita per la successió que en aquests moments està oberta dins la pròpia directiva. Pagant el soci, això sí. Cal recordar que l'informe va costar quasi 60.000€. Si es volen investigar, que ho facin, però que ho paguin amb els seus diners i no malmetin el nom del club. Per cert, podrien tornar proporcionalment als socis els cèntims que els hi toquen d'aquest malbaratament econòmic? - En tercer lloc, els propis vicepresidents espiats. El seu ha estat un paper d'estrassa. Han perdut tota la dignitat que podien tenir. Ells mateixos han filtrat que han estat espiats i s'han queixat davant dels mitjans i a l'hora de la veritat s'han quedat de manera patètica per agafar-se a la cadira i optar a la presidència. Error monumental. El soci té memòria i recordarà perfectament que va haver-hi uns senyors que van permetre que els hi investiguessin la vida privada i que no van tenir nassos ni de demanar públicament la dimissió de la persona que va donar l'ordre. No serà que el tema de l'aval per presentar-se a president? Sí és així, la resposta encara és més repugnant, perquè han valorat la seva dignitat en una determinada quantitat econòmica. Els senyors Yuste, Ferrer, Franquesa i Boix s'han equivocat, per no dir alguna cosa més greu i molt ens temem, per desgràcia per ells, que el soci a pres bona nota i que quan vagi a votar ho tindrà molt present.
