OPINIÓPerò ¿quin mal hi ha en que una persona que va dirigir el club durant vint anys i ha guardat un escrupulós silenci, dongui la seva opinió?. 2010-05-24
Només cal mirar per Internet, especialment els fòrums de les publicacions esportives, que el seguidor blaugrana està seguint tot allò relacionat amb l'actualitat de les eleccions al Barça. La reacció que entre molts seguidors al club ha provocat l'anunci que l'ex president de l'entitat, Josep Lluís Nuñez, dona al candidat Sandro Rosell és una prova.
En primer lloc, crida l'atenció el seguiment que encara té l'ex president Nuñez entre l'afició barcelonista. No es tracta de tornar al passat, com ràpidament els crítics amb tot el que feia Nuñez han dit, es tracta, senzillament de respectar una persona que durant quasi vint anys va dirigir, amb els seus èxits i els seus errors, el destí del club. I ho va fer amb una legitimitat democràtica tant clara com el presidents posteriors. Només recordar una obvietat: Nuñez va ser escollit directament pels socis, mitjançant eleccions, com posteriorment ho van ser Joan Gaspart o Joan Laporta. Per molt que sentint parlar alguns, es diria que la democràcia al club va començar fa set. Doncs no, senyors, no. El soci del Barça fa trenta anys que elegeix democràticament al seu president. ¿Perquè encara hi ha gent que s'esvera quan un soci, que a més ha guardat un silenci pràcticament total des de que va deixar la presidència, atorgui el seu suport a un candidat? És curiós, però són els mateixos que no diuen res sobre el fet que l'actual president, Joan Laporta, no mantingui una escrupulosa neutralitat en el procés electoral i es decanti clarament per un president en lloc de mantenir la neutralitat institucional que la seva posició, encara executiva, obliga. Aquest de coherència, en tenen molt poca. Sembla molt atrevit realitzar pronòstics sobre qui pot guanyar les eleccions. Després del tall de les signatures, segurament les coses estaran molt més clares. Malgrat l'avantatge de Rosell a les enquestes tot indica que hi haurà partit fins el final. I que hi ha gent disposada a tot per endur-se la victòria. Només cal veure els fòrums d'Internet per veure les animalades que s'arriben a dir i com hi ha noms repetits que apareixen de manera constant en tot allò que fa olor a eleccions blaugrana. I apareixen per llança brossa o per crear determinats estats d'opinió. El soci del Barça ha de ser prou capaç, i ja ho ha demostrat altres vegades, de treure el gra de la palla i de votar aquell candidat que vegi millor pel futur del club.
