En primer lloc, quan el president va pronunciar les exclamacions, la situació era dolenta, millor dit, molt dolenta. Recordem que l'equip ja donava sensacions pèssimes (finalment no es guanyà res i a la lliga es queda a 18 punts del Madrid) i el que era pitjor: la sensació que l'equip directiu havia perdut el rumb a l'hora de dirigir els destins del club. Sensació que van confirmar els socis més tard quan gairebé 24.000 d'ells (més del 60% dels que van votar) van dir al Sr. Laporta que deixés la presidència i vuit directius de la junta van fugir cames ajudeu-me per discrepàncies personals amb ell.

En segon lloc, el president s'equivoca quan treu pit a aquestes alçades de temporada. De pit a la vida no se n'ha de treure gaire i menys quan encara queda molt, quasi tot, per fer i especialment per guanyar. Com molt bé ha dit l'entrenador, Pep Guardiola, al mes de novembre ningú no és campió de res. El Sr. Laporta es veu que encara no entén que un dels motius, el més important, perquè l'afició volia, i encara vol, que marxi és per actituds d'aquesta mena. Posar-se medalles quan no toca és indigne del màxim representant de la institució. És trist, però cert, comprovar allò que ja deien els grecs clàssics que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

OPINIÓ | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera