Segurament és legal. És molt probable que el contracte s'ajusti a la legislació vigent i el, fins ara, director genral del club, Joan Oliver, cobrarà una indemintzació de 852.787 euros per deixar el club. El que si podem dir és que des del punt de vista ètic i de respecte al club és una vergonya i una presa de pel per tots els socis que són, els que al final, li pagaran aquets diners a Joan Oliver sense que els hagi treballat i que només constant en el seu contracte com a mesura de blindatge per si la directiva entrant el feia fora.
Però no cal enganyar-se aquí hi ha dos responsabilitats: la primera, i més gran, és a del president, Joan Laporta, que va fer-li un contracte d'una duració superior en un any a la que durava el seu mandat sense saber si la directiva posterior que fos escollida pels socis voldria el seguiment de Joan Oliver en el càrrec. Com era ben sabut, la directiva que ha entrat nova, encapçalada per Sandro Rosell, no volia la continuació del l'ex director general i s'ha vist obligada a abonar-li aquesta important quantitat de diners que, i més en els temps que corren, constitueixen una autèntica ingnomínia al soci. Joan Oliver haurà d'estar sempre agraït a l'ex president Joan Laporta pel favor que li va fer a l'hora de signar aquest contracte. Una gran majoria de socis però tenen molt clar que un cop més els interessos personals d'alguns van predominar, i molt, per sobre dels interessos del club. Joan Laporta és el responsable últim d'aquest contracte que la institució mai no havia d'haver signat. La segona responsabilitat és la del propi Joan Oliver. La seva actuació exigint l'aplicació del blindatge, com ja s'ha dit, pot ser legal. Ara bé, cara molts socis la seva imatge ha quedat molt, però que molt malmesa. Cobrar del club 857.787 euros per una feina mai no feta encara que ho digui el contracte demostra el poc que realment s'han respectat els diners del club i una gran part d'una massa social el veu com una persona que en aquest cas ha actuat sense cap mena d'estimació per la instució. Nomé li mancava això a Joan Oliver, que juntament amb el tema del seguiment als ex vicepresidents del club és un dels personatges més mal vistos per la massa social blaugrana. I després s'estranyen que l'afició barcelonista hagi donat un cop de peu enorme al laportisme i a tot el que ha significat. Hi ha coses que ni els èxits esportius poden tapar. Aquest és un exemple claríssim.
